 |
| ESCULTOR: SERGIO BUSTAMANTE |
COMPENDI
D’ESTIMES...
Un <et vull> reblit d’ulls,
curulls de rellucs infecunds.
Unes mans amb imitacions
d’urpes volent-ne arrapar pells.
Una còrpora amb estructura piramidal
ansiejant amuntegar cossets.
Uns llambrots amb un caramull
de llengüetes que anhelin el tast.
Un camp eixorc d’estimes on l’amor
s’ha confós per les destrals que
assoquin..
Un refilet d’ocell, fent-ne
invitacions
a la dansa amorosida per pura recreació.
Les ànimes com les pedres sense
polir
precisen del seu temps per a lluir
com diamants.
L’amor n’és una gema preciosa que no
tothom pot accedir-hi a l’instant.
Es requereix el seu aprenentatge i,
el seu poliment,
la saviesa i, el sentir, la
profunditat de les coses.
On les querences s’eternitzen per
tostemps
n’ha hagut abans que res molt
d’enrenou.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada