PINTURES AL CEL...

PINTURES AL CEL...!



Asseguts a vora dels vessants,
un Sol enjogassat es diverteix
en fer-se amagadís al capvespre.


Les nostres robes tenyides per
les espurnes assolellades
ens dibuixen:
cercles, rombes, estels, flors.


Fem esclatar el riure al davant
dels esbarjos llumeners i,
amb mans emplenades de 
carícies ens fem festes.


Nosaltres, ara, dues 
ombres a la nit, enmig 
de les serralades,
i de sobte, un cel enrogit,
ens enllumena de ple.


Rostres de maduixes,
cossets de cireretes,
llambrots de molses
envernissades,
mentre un mussol ens
mira amb ulls rodons.


Miralls d’estels on es
contemplem
junts i, separats alhora,
vivint unes altres vides
al mateix temps.


Catifes argentades ens
fan imaginar
llacunes dolces on naveguem
amb llaguts de fusta,
envoltats d’heures glauques.


I, en obrir els ulls de l’ànima,
una abraçada gegantina ens
ha fusionat a tots dos plegats
en un únic esquerdill,
què l’èter ens mostra.


Som els dos, junyits en una
esmaragda, ressorgint de dintre
d’ella, llambregant d’esperances.


Esplomem èlitres funests,
a aquells qui es disfressin
de guixaires,
i, que qualsevulla cosa
empal·lideixin.







Adela Payá i Prats
             🌞