ESPAIS OBSCURITS...!
Bandoler de les paraules
què a dintre del teu sarró
n’has guardat els mots endolcits.
Els teus ulls, dues dagues
esmolades.
Als teus llavis has engatjat
els vocables més iracunds,
i, ara enfurismat
pels esdeveniments
llances als airecels les frases
més malèvoles.
A la Natura, l’has ennegrida
de fullam endolat i, als pètals
de les florades els has pigmentat amb clapes obscurides.
Per on trepitges els cels
es protegeixen d’abrigalls cristal·lins i, en emmirallar-te,
el teu reflex n’és retornat
al lloc d’origen.
Duus la teva faç acolorida
dels teus rostres.
Bandoler de les paraules
què a dintre del teu sarró
n’has guardat els mots endolcits.
Per a qui te’ls reserves...?
Si trigues massa temps
en pronunciar-los,
de la barjola se t’esparpallaran
i, ja pels viarons tots plegats
quedaran vessats a sobre de l’asfalt, on als caminants ompliran les seves petjades de moltes llagoteries.
En arribar al davant de la teva
estimada, te n’adonaràs de que
cap vers, no li'n podràs recitar
i, aleshores, força descoratjat
donaràs mitja volta a la recerca
de les camàndules foraviades.
Adela Payá i Prats
❣
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada