EL QUE IMAGINEM...!

TITELLES  ITALIANS


                                 

EL QUE IMAGINEM...!



Aleshores, ens miràvem 
la vida com una nina de joguines;
li pentinàvem els cabells de rínxols;
l’abillàvem amb el seu nou vestit;
agafàvem la colònia de la mare 
i, la perfumàvem de dalt a baix,
i, al carrer se n’anàvem amb ella
amb molt de goig.


Després vam descobrir que
no n’érem nosaltres els qui
empolainàvem la monyeca,
sinó que era ella mateixa
la qui es clenxinava,
la qui es vestia
i fins i tot, la qui es cobria
de les essències escollides
per al seus menesters.


Nosaltres n’érem els perots,
els titelles, rodolant de fils i
més fils, des de ben amunt,
fent piruetes i, cabrioles sense
detenir-nos, garlant paraules
que no ens pertanyien, al so
d’un obrir i, tancar dels nostres
musells als quals els hi donaven
corda.



I, quan ja una mica esgotats
se’ns acudia mirar a les alçades,
observàvem a un munt
de nines, què a les seves mans
ens dirigien amb petits taulells
entrecreuats.


En llevar-se les seves 
disfresses de joguets, 
en feien acte de presències 
els monstres de la por amb somriures cruents.



Nosaltres, els dirigits, 
els qui crèiem
que tot ho contemplàvem
de formosor,
mentre els de les sabates
ben immenses,
ens havien utilitzat com 
esbarjo de les seves escomeses.




La vida de vegades, 
no n’és el què ens
imaginem ...!








Adela Payá i Prats
              🎎