 |
| CHRIS MARS ( 1961 ) " The Murderer Who would Be King " |
FANFÀRRIES...
Amb fulles
d’afaitar
es rasura els
sentiments,
els llança a la
paperera
i, com sí res, es
vesteix
per a l’ocasió...
Fa conquestes
d’arrapa
i fuig i, surt
als carrerons
del poble, amb cabells
sintètics i,
esguard albí.
D’ací per allà,
com fullam
verdosenc s’hi
declara
tostemps de pell
enfora...
A la seva capsa
de cartró
hi fa reculls
d’aplaudiments,
i, d’un garbuix
de fotogrames,
d’ambigüitats i,
d’ornaments.
Li agrada com a
Narcís
contemplar-s’hi a sobre
dels seus miralls,
amerats
de rostres
canviants.
Presumeix de boca
versaria
i, li esbalaeix
que tothom
l’adori, què li
afalaguin,
i, fins i tot,
que l’enalteixin
per sobre de la
gernació..
Viu com presoner
de les
llagoteries i, ja
ha après
el seu paper de
fingidor
fins la mort...
Amb fulles d’afaitar
es rasura els
sentiments,
els llança a la
paperera
i, com sí res, es
vesteix
per a l’ocasió...
No l’atabaleu amb
coses
de pregonesa, el
seu cap no
hi dóna per més. Al
cor
ja fa temps, que
li’n va
posar una
renglera de
cadenats.
Una figura de
pompons
que balla i
balla,
s’exhibeix de
borles
i, d’afegiments,
cercant
el seu moment
frugal
per sobreeixir
pel damunt de
qualsevol:
<Rei per un
jorn>
Adela Payá i
Prats
