MARC CHAGALL
(1887-1985)
“ Lovers Near Bridge ”
TANT DE BO...!
Tant de bo, no haguessis marxat
al teu poble de teulades d’espills,
on tothom en té el desig per
contemplar-s’hi.
Tan de bo, haguessis triat el
nostre camí de l’amistat i,
de la humilitat;
ens quedaven algunes coses
per fer-ne junts,
encara teníem pendent aquell
recorregut pels paratges verds,
on de tant en tant t’assaltin
els donyets i, les fades.
Però vas partir pels senderols
sembrats de blatdemorars,
i, vas fer-ne oblits de tots dos
plegats.
Cap cosa no hi vam significar
per tu, quan tot ho vàrem crear
en un instant..
Però tu ja ho saps,
que n’eres ben poruc i,
que mai t’arriscaries per sentir
el que hi vas sentir.
Això, sí, et vaig recordar el
teu primer amor i, saps per què:
perquè hi vas tenir els mateixos
sentiments d’explosió i,
d’expansió.
Malgrat tot el que hi va succeir,
vas decidir tirar la tovallola
i, seguir gronxant-te a sobre
del teu balancí....Ja sé, que la
comoditat n'és la teva gran passió.
nostre camí de l’amistat i,
de la humilitat;
ens quedaven algunes coses
per fer-ne junts,
encara teníem pendent aquell
recorregut pels paratges verds,
on de tant en tant t’assaltin
els donyets i, les fades.
Però vas partir pels senderols
sembrats de blatdemorars,
i, vas fer-ne oblits de tots dos
plegats.
Cap cosa no hi vam significar
per tu, quan tot ho vàrem crear
en un instant..
Però tu ja ho saps,
que n’eres ben poruc i,
que mai t’arriscaries per sentir
el que hi vas sentir.
Això, sí, et vaig recordar el
teu primer amor i, saps per què:
perquè hi vas tenir els mateixos
sentiments d’explosió i,
d’expansió.
Malgrat tot el que hi va succeir,
vas decidir tirar la tovallola
i, seguir gronxant-te a sobre
del teu balancí....Ja sé, que la
comoditat n'és la teva gran passió.
La comoditat i, el seguir explorant
camins de buidetat, com tan bé s’hi reflexa en el film que et
camins de buidetat, com tan bé s’hi reflexa en el film que et
vaig recomanar:
“ La Gran Bellesa”
de Paolo Sorrentino.
Ja ho has de saber que mai més
ens veure'm i, un amic del Cosmos em diu què després de la nostra mort, hostatjarem morades de ben diferents.
de Paolo Sorrentino.
Ja ho has de saber que mai més
ens veure'm i, un amic del Cosmos em diu què després de la nostra mort, hostatjarem morades de ben diferents.
L’estel què ens esperava amb una terrassa platejada i, dues cadires amb telescopi incorporat,
ha marxat i, ja no hi sento la nostra música què tan dolçament acaronava
les meves oïdes.
Tant de bo, ens haguessis estimat a tots dos plegats,
i, haguessis trencat el teu selló
ballarí,.... potser, aleshores, t’haguessin mancat cames per arribar on n’havies d’haver
aterrat, ja fa tant i, tant de temps.
Adela Payá i Prats
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada