REMEIS...

    REMEDIOS VARO ( 1908-1963 )
  “ Dona Sortint Del Psicoanalista “


                                     

REMEIS...!


Què em pots dir d’aquell
què s’hi feia anomenar:
“ amic de l’ànima”


Què un dia cridaner
amb bengales esgrogueïdes
a la seva aliada,
li’n va delimitar
el seu terreny,...?


Què em pots dir d’aquelles
llengües de metall, què en
feien cantarelles dolces,
per a després transformar-se’n
en glavis de bronze...?


Potser aquesta criatura
hi va beure alguna mena de verí,
o tal vegada, se’n va afartar
de menjar emmetzinat..?


Aleshores, un raig radioactiu
el va capgirar de l’inrevés...?


Va ser suplantat per un altre,
on els seus ulls inorgànics
i, descolorits,
tanmateix en van triar
contemplar el món amb unes
altres mires..?


Què em pots dir d’aquell
què s’hi feia anomenar:
“ amic de l’ànima”


I, què ben lluny d’aquells mots
angelicals, s’hi va comportar com
un diabló endiastrat,...!


Són les tretes amb les quals
maniobren els banyetes...?


El seu cos llaurat d’ombres,
de tant en tant
l’encalcina amb lleixiu,
i, la seva veu rogallosa,
l’afina amb beuratges mel.liflus.



Quin és el truc per a descobrir-lo
a temps, abans de trobar-te
en un destret...?


Qui et diu, què qui s’anomena
ésser el teu amic de l’ànima,
només hi sigui el teu reflex
contrari, a sobre del mirall
enllustrat...?







Adela Payá i Prats