SALT MORTAL....

SALT MORTAL...!



S’hi va posar el vestit
pantaló dels adéus...!


Un rostre amb somriures 
de safrà,
de cop i volta, 
s’hi va encrostar;
les seves galtes semblaven
volcans en erupció..


Els ulls els va girar de
daltabaix
fent tomballons i, 
a dintre d’ells,
tot n’era acolorit de blanc.


Amb les seves dues úrpies,
llançava Sols al fons de les
barrancades i,
amb les seves alenades,
en feia venir gebrades
 a sobre dels paisatges.


S’hi va posar el barret i,
els guants dels adéus...!


N’hi havia que confondre’s 
ambel paratge i, no deixar-ne empremtes del personatge.


De la seva gavardina beix,
en va treure pètals emmusteïts
d’unes liles escollides a l’atzar.


Amb quatre camallades s’hi va apujar al telefèric que conduïa
als zenitals i, en un camí 
emplenat de ziga-zagues
s’hi va difuminar.


S’hi va posar les ulleres 
negres dels adéus...!


N’estava fart d’albirar el món
amb tonalitats irisades, 
ara, tot lluiria de negre lignit.


Com obaga enfosquida,
passaria desapercebut 
al davant de tothom i,
ja no li’n feia profit això
de les vagues il·lusions i, 
de les esperances somortes
ell, n’era un home funest 
i, com a tal, n’hauria de
viure o de malviure,
o sí de cas, executar el seu
paper d’heroi trapezista.


S’hi va posar les sabates
dels adéus...!


Còmodes, àgils, que li 
facilitarien el seu vol,
 a sobre del cimerol més
elevat..


El seu cor reblit d’eclosions,
suportava la càrrega de molts
altres cors clivellats i, ara, amb
el tors sempre per endavant,
ja li n’era fins i tot vital,
desenvolupar el seu salt 
més audaç.


N’havia arribat el temps
del descans i, aqueix home 
el volia celebrar amb jocs acrobàtics.





Adela Payá i Prats