DE BLANC SETÍ....

                       


                                  


DE BLANC SETÍ....!



Ja ha arribat el temps
de fer-ne un farcell amb
les paraules turbulentes
i, de llançar-les
totes d’un plegat,
per les airines.

És l’hora d’escriure’n
uns altres
mots de ben novells,
i, amb unes tonalitats
calcàries.


Els decorats han canviat;
aquell esbós d’humà
no hi donava la talla per
assumir aqueix paper
de tanta envergadura.



El seu guió li venia massa
gran, de vegades, hi havia
d’acceptar amb humilitat
el que només hi podia abastir.


Aquest actor s’hi va entestar
per substituir les violetes
de l’entaulat, per unes margalides.



Li agradaven les tonalitats
empal·lidides..


I, així va ocórrer que com
bagueny esclarit s’hi va quedar
i, en aparèixer al damunt
dels escenaris, ningú no el
podia sotjar...Aleshores, s’hi va
tenir que conformar en fer-ne
aldarulls d’obaga lletosa.


Per sobre de les flors
blanquívoles,
quequejava vocables silents;
amb regnes de cuiro,
cavalcava
someres, que no volien
bellugar-se’n;
amb mans enfarinades
en donava formes als pastissos
glaçats, que no s’hi podien
ni menjar i,
algunes talles d’alabastre,
que no assolia
imitar amb els seus cisells,
les hi va llançar a sobre
dels rierols nevisquejats.



Tot ho volia ben encalcinat,
tanta passió en sentia
pel color blanc,
què amb pols de talc,
el seu cos el va polvoritzar,
fins i tot, els seus cabells
els havia deixat emblanquir.


Ara, el director de l’obra l’ha
disfressat de núvol,
i, tota l’actuació
l’ha passada repenjat d’enfilalls
amb un vestit de cotò-en-pèl.





Adela Payá i Prats