OCULTAMENTS…

  ÉMIL FRIANT
( 1863-1932 ) " Els Amants "
                                 

           

.

    OCULTAMENTS... !



Als llençols estampats d’una nit
fugissera, dos cossos rodolaven,
arravatant petons i abraços,
omplint dàlies i, roses de perfums
novells, acolorint fulles de més
i, més verdor.

A la balconada d’aquell paratge
muntanyer, dues figures,
assegudes al dessota d’una nit
argentada, es relataven històries
a les quals, ja mai més, no els
pertanyerien.

Vagarejaven a sobre de llambordes
grisenques, al damunt d’un pont
plovisquejat i, en un racó
amagadís, començarien a iniciar
el seu preludi dels acabaments,
brindant amb dues copes de
xampany niquelat.

Paraules entretallades;
sentiments mal escarpits;
distorsions en els fets;
i, aleshores, un cor ferit,
l’altre indiferent;
un relat inacabat;
un caramull de malentesos;
i, al llindar de les portalades,
un gavadal de perruquins
esblaimats.

Retalls de negror a les
llunes tenyides de blat;
nits refulgents d’espigues
emmusteïdes, i uns ulls llagrimers
cristal·litzant records a sobre
d’uns còdols en un temps
endarrerit.

Les veritats encobertes
pels paraigües blaus marins;
els ruixims, esclats des del cel,
inundant un amor que tan sols
quallaria al fons de les
cavorques.

Estimes empantanegades
a les profunditats més abissals.
Silencis a les aigües eixorques,
enfonsades en esplugues
encara per endevinar-ne,
aguaitant per poder sotjar
uns firmaments emblavits i, també
d’uns altres, reblits d’estels.






Adela Payá i Prats