 |
| DUES CANDELES |
RESPLENDOR...
Ens queden pel
davant
camins de fum
i, cels emboirats...
Hostatges un cos
indòcil,
que centelleja la
durada
d’una bengala,
i, en
esmorteir-se,
torna de nou a
espetegar
en un altre
indret..
De molts colors,
enlluernes
firmaments
apagats,
i, en alçar la
mirada
de tant en tant,
hi puc clissar-te
en intervals de
segons.
A l’ampit del meu
finestró
per un breu
instant,
te n’he
vislumbrat,
i, en cloure els
ulls
harmonitzada pel
teu cant
què se n’ha
atrevit a endolcir
els meus somnis,
me n’he adonat
com al bell
mig dels teus
braços, romania
tota
embadalida...
El teu nom no me
l’has volgut
dir i, en
desvetllar-me
de les
profunditats dels miratges,
n’he pogut
contemplar com
a recer d’uns
cossiols
emplenats de
flors,
lliuraves dues
candeles enceses
amb lluminàries
blaves...
Ben al lluny puc
escoltar-ne
encara les teves
paraules:
“ Demà hi seran
emporprades “
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada