NOSALTRES,
UN CONTE INVENTAT...!
L’amic de les serralades,
amb aparença d’Elf,
m’invita a seure’m
sota l’ametller,
parlem durant una estona
de les flors i, dels arbres,
de la Terra i, dels ocells.
Em fa petons de
pètals blancs,
i, em posa un anell
de tiges verdes
al voltant del meu
dit anular..
Em fa trenes assolellades
acaronant els meus cabells
entre voltes i, més revoltes
de metxes, ...jaspiant el meu
cap d’espigues glauques.
Andaregem per les carenes
i, pels cimalls, fent equilibris
per no caure’ns al buit.
Ell, gran i esvelt és commou
de la meva menudesa i,
s’hi posa al meu darrere,
fent-me d’àngel guardià.
S’asseiem al front del rocam
dels oracles, on hem adherit
les nostres mans a l’uníson,
i, sense voler-ho,
una veu que en feia ressò
entre les muntanyes,
ens ha parlat de les nostres
vides al llarg del temps.
Amb ulls clucs,
hem comprès
què ací i, en l’ara,
ens corresponia
compartir ben junts,
aquesta la nostra història,
què com un regal,
sembla treta d’un llibre
de contes, d’aquells antics,
dels germans Grimm
o d’en Hans
Christian Andersen.
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada