UN CONTE PERDUT...

                ÉSSERS MÀGICS

                                         





UN CONTE
PERDUT...!


Avui i, ahir i, sempre,
andarejo pels senderols
què de cop i volta,
s’obrin de forma màgica
al meu davant.


Ells, uns <ens> ben menuts
i, cristal·lins, en fan jocs
de pampallugues;
em mostren llocs emplenats
de misteris i, d’encanteris.

Vull demanar-los tantes coses,
quan ells em pregunten :

“ Necessites alguna cosa”...?
I, és clar que si...!


Ompliu-me les mans de raigs
guaridors, amb els quals
hi pugui sanar a la meva
filleta,....Un recés!


Els ulls es colpeixen
de llàgrimes, i penso per què
els humans hem de patir
tants infortunis, entre ells,
el de fer de diana a les malalties...!



Tant de sofriment a sobre
d’aquest planeta, 
que anomenen
Terra,...!


Què aquestes espurnes
diamantines t’arribin, filleta,
què el teu cos es cobreixi
d’eixes energies que només
volen restablir-te’n.


Aquests éssers de ben petitons,
ballen al damunt de les meves
grapes, amunt i avall,
d’un flanc a un altre.


De tant en tant, es detenen
i, reinciden novament
amb la seva dansa.


Ara mateix, els meus palmells,
en són tots envernissats
de llum groguinosa;
m’esmenten que viatge en el
temps, on tu et trobis i, que
una vegada hi sigui a recer teu,
què et llanci, totes
aquestes lluminàries.


Tu, no em veuràs,
encara que hi seré al teu costat,
cobrint-te amb moltes llànties.


Ja ho he fet, millor dit, ho hem
fet entre tots i, continuarem
fent-ho, fins que et posis bona.


En aquest moment,
marxo de nou,
per aquests viaranys,
a trobar-me’n amb els
medicinaires de la
Mare Natura.




Una abraçada de ben
gran, filleta...!


Què amb saviesa i, molta joia,
vagis recuperant la
teva salut....Ella, n’és un conte,
un conte preciós,
què al teu cos li’l vas arrencar
un dia rabiüt.



Hem de recuperar-lo i,
llegir-lo totes dues plegades...!






Adela Payá i Prats