PLAGIS...

DE ES SCHWERTBERGER
 ( 1942 )
                                  

PLAGIS...!

Plagis d’humans: homes i dones, emprant les mateixes paraules de les quals, uns altres en van fer l’ús.

Peus embrutits, calcigant-ho
tot amb la mateixa llacor;
mans asprívoles, escrivint
els mateixos mots;
boques pronunciant vocables
imitadors, d’aquells dels quals
mai, no els podran reproduir,
perquè les dites amb el cor
ressonen amb tonalitats diferents,
d’aquelles que només en són
expressades com ho fan
els ventrílocs.

Llàstima dels fantotxes què
amb ànimes de fusta, de paper,
i, de plàstic, no assoliran en cap
moment, arribar a l’alçada
del què un ésser humà n’és capaç
de sentir-ne a dintre seu...!

Espills trencats què amb peces
mal encaixades, tant sols
albiraran trossets d’uns rostres
segats, deformats, trencadissos.

Cossos que esquarteren
el significat de les estimes,
fent arreplega de buidetats i,
de coses supèrflues;
vides anodines, reblides de tants i, tants miratges, què fins i tot, hi fa fàstic, tenir-ne la mala sort per contemplar-les al davant teu, sense que no et vinguin vomiteres.

Esperits què es complauen per
cobrir-ho tot amb borses
de tintures de polp, per tal
d’emmascarar a tothom i, ells,
lluir-se’n com panolles de panís.

Vergonya d’haver-ne entropessat
pels camins amb pedruscalls
de cantells força esmolats..

Només ens hi resta, escombrar-los
dels senderols, per a evitar que uns altres, es fereixen amb ells,
o ben bé, fer escultures arrodonides, raspallant-les de tots els seus cairells punxeruts.

Adela Payá i Prats