TOT i RES...

             VINCENT VAN GOGH
                ( 1853-1890 )
         “ Ponts sur le Seine ”




TOT I RES...!


Quadres de colors a sobre
del rierol naveguen.
Dissolució dels seus
pigments,
rius tenyits, arrossegant
uns llenços blancs.


Les obres dels artistes,
en qüestió de minuts,
esborrades, com les
nostres vides al llarg
del temps.


Empremtes a l’eteri
del que hi va ésser, però
què a la Terra ja no
es preservarà.


Poemes escrits què
amb el transcurs
dels anys, desapareixeran,
ja no n’hi haurà constància
de tot allò, que hi vam 
voler transmetre,
bé amb el cor o amb la ment..


Cossos al dessota de la terra,
o potser incinerats,
en faran ressò del què
ja no hi som,
encara que sí que ho vam ser.


I, entre un reguitzell
de morts, unes altres vides
novelles, en faran eclosió
al planeta..


Un cercle inacabable en
donar vida i, mort
al mateix temps,
on les creacions
de tothom,
obeiran com llavoretes,
a les seves naixences,
per a després
iniciar senderols d’òbits,
tresqueres d’oblits.


Una vida a cegues,
sense assabentar-nos-en
de res,
vivint-la amb ulls clucs,
amb la certesa de ser-ne
conscients
què en farem viatges
al voltant de les estrelles,
mentre les nostres
creativitats, lluiran
com explosions
de cossos celestes a .
l'Univers.




Adela Payá i Prats