CREACIONS ESPATLLADES....

                MICHAEL CHEVAL 
                         ( 1966 )
         Surrealisme Màgic: AMOR


                                    

CREACIONS
ESPATLLADES....!


Als meus cabells astorats,
alguns rínxols teus,
tots entortolligats, s’han
entrellaçat amb els meus;
de les paraules que junts 
hi vam pronunciar, 
només en suren algunes
vocals i, tres consonants;
els dibuixos de petons,
què a la pell s’hi vam tatuar,
s’han agrisat;
i, aquelles mans que 
cargolàvem entre dits grans i, 
de ben menuts,
han abandonat les baquetes
dels xilòfons..


La música ja no sona,
n’hi ha una pausa que no cessa,
i, de ben lluny, uns platerets
encara hi fan retrunys,
cada vegada més esmorteïts.


Aquest buit dels dos, sense
fruir d'aquella simfonia nostra,
ha desabillat els espais
que ocupàvem,
adés força amorosits,
adés talment llangorosos.


Ja no s’hi percep el balboteig
dels nostres cors, clamorejant
al mateix temps, ni els mots
que dues boques sil.labejaven
ben a prop, incitant els cossos
a estimar-se’n d debò.


A les clovelles de nacre, 
hem silenciat tot allò, 
que hi vam sentir,
i, segellades sojornen al fons
dels oceans....


Una, al dessota de les coral·lines
violàcies, resta amagadissa;
l’altra, n’ha fet espetecs de les clotxes i, amb ales esponjoses, 
als cels declama el seu llanguiment.


Invocacions d’aquella creació,
què dos éssers amorosits, hi van
soterrar més avall dels subsòls.






Adela Payá i Prats