 |
|
CASPAR
DAVID FRIEDRICH ( 1774-1840 )
“ La
Vesprada “
|
UN JORN BEN
NEGRE...
Avui,
desfent el que
amb
tanta estima
n’hi havia preparat.
Els calaixos, mig buits,
he hagut de tornar-los
a omplir.
Els llibres viatgers, a les
seves prestatgeries;
les medicines, a la farmaciola;
les il·lusions preconcebudes
a una estança del cor
on sempre hi ha pluja;
i, aquest pes immens
al centre de la coral·lina,
que ja em xiuxiueja que
hi faci un esforç per
alleugerir-lo, fins i tot,
he hagut d’encalmar-lo
amb píndoles blanquinoses...
Avui, tot és confús,
les coses a la casa,
canvien de lloc, o sóc
una altra jo;
trigo més del que dec
en trobar–ne qualsevulla
menudalla...
Deambulo pels passadissos
tostemps i, em perdo
entre portes obertes i, tancades.
Algunes bombetes s’han foses
àdhuc , la de l’escala;
n’hi hauré de comprar unes
quantes de més.
A dintre de la nevera,
no hi veig res, em sembla
la presó dels aliments,
m’agradaria no sentir-ne
la necessitat de menjar.
N’estic esgotada....Molt !
Avui, voldria ésser un arbre,
me’ls estimo tant...!
Els meus dos ulls es parlen,
un, ho veu tot, l’altre segueix
encegat,...L’esquerre li diu al dret
que tot ho té que fer ell,
què ja està bé...Els hi dic que
es tranquil·litzin, què les
mans n’estan disposades a
col·laborar.
La mare m’esmenta què
amb el temps
n’hauré de comprar un gos i,
un bastó de cego.
Déu n’hi do...!
Quantes bestieses...!
He d’aprendre com els
sacerdots egipcis, a fixar
el moment idoni,
per a desconnectar la meva
ànima del meu cos...
Ara, amb els ulls de l’esperit,
tot ho albiro amb tonalitats
ben fosques....
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada