MÉS ENLLÀ DE LA REALITAT...

            CATRIN WELZ STEIN,
        Obra Surrealist Digital



                                 

MÉS ENLLÀ
DE LA REALITAT..!.


A aquestes hores,
habitaria un lloc
al qual, no he arribat.


De vegades,
no hi som benvinguts
als paratges
encrostats.


Podem figurar
com estàtues de rocam;
espurnejar com l’or;
fer centelleigs
amb els ulls;
què sí no ens volen
entrellucar, romandrem
invisibles tostemps.


No cal l’esforç de res,
això ja no n’és meritori;
les estimes no obeeixen
a enraonaments.


N’hi ha l’amor o n’és
totalment absent i,
si no s'exalcem amb

les querences,
de res, ha de servir-nos
tot el que maniobrem.


Les excuses per a no
estimar poden ser-ne
magistrals.


Però emprendre
la tasca d’estimar i,
renunciar a tot,
molts pocs ho assoleixen.


El més enigmàtic,

és que quan
tot ho has abandonat
per abraçar a algú,
tot t’ho has trobat 

al bell mig del  camí.
I, tu, amb les teves
passes, t’has transformat
en el viarany, per on trepitges.
Amb les mancances, 

n'has pogut reconstruir 

la teva pròpia vida.

La nostra existència
ens pertany,
no n’està disposada 

al lliure comerç,
ni a l’intercanvi de
mercaderies,
encara que hi estigui
ancorada a un cos,
amb peus tocant a terra,
malgrat això, també
s’hi connecta pels enfilalls
lumínics a l’eteri.


Hi som reals i, tangencials,
hi som brillants i, 

esplendorosos,
i, encara que ens hi posin 

normes o ens regalin 

desprecis,
hi som autèntics, per a viure
la nostra història com vulguem,
tanmateix, 

alguns en facin el paperet de menyspreadors,
i, que gaudeixin de posar-nos-en
un munt d’entrebancs

pels viarons.


Més enllà, d’aquest planeta
refulgim com estels i, cap ni un
de nosaltres, espiregem de
transparències.


Som energia en acció...!


A aquestes hores,
habitaria un lloc
al qual, no he arribat
amb el meu cos,
però sí, amb la meva ànima
i, el meu esperit.








Adela Payá i Prats