INSTANTS...

DIDIER LOURENÇO ( 1968 ) " La Visita "

                         

INSTANTS...

El pare em deia que no,

la mare m’escridassava,

però jo me l’estimava.

D’amagatalls, ens veiem,

amb les nostres bicicletes

fèiem excursions per les

serralades,                                                 

i, a la terra nostra, 

hi vam deixar empremtes 

del nostre amor...

Els brolladors ja ens

reconeixien, clapoteigs

d’aigua ens coronàvem

d’estels...

Les vesprades d’estiu

només ens dedicàvem 

a estimar-nos, i tot

ho vam embellir

amb poemes i, sospirs.

El pare em deia que no,

la mare m’escridassava,

però s’estimaven de debò..

A la fi, hi vaig obrir tots

els forrellats, un, per un;

les finestres vaig apujar;

i, anunciant un possible

rebroll de vida al meu

ventre, tothom amb el cap

acatxat va assumir

què a les estimes no se les

poden aferrissar, de cap

de les maneres...

El pare, em deia: què

quin remei,

la mare: que patiria

molt, essent tan pobrissons

com ho érem, amb les mans

buides i, vivint en cases

de paper i, de lloguer...

Adela Payá i Prats