Gràcies a tots
per ser-hi
i, els qui ja no
hi sou:
vosaltres els quatre
avis,
molts tiets, tres
cosins germans,
i, tu estimat
pare, gràcies
per haver sigut a
recer nostre
i, per tot el que
hi vàreu fer
pels més
menudets...
Una família, n’és
un tresor,
encara que molts no
se n’adonen
o que no hagin tingut
la sort
de tenir-la....
Eternament agraïda,
malgrat que tu i
jo, pare,
mai es varen dur
massa bé
en aquesta terra,
vull què
sàpigues, que mai
hi vaig trobar
un ésser humà,
que m’estimés
més que tu....Gràcies
pare, et
trobo molt a
faltar....!
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada