ELS CAMUFLATS....

                               


JESÚS MONCADA
“ El Cafè de la Granota “

                                

ELS CAMUFLATS....!


Un, que diu paraules amb
les quals no combrega,
fent floritures dels
vocables anodins,
acolorint llibres de
sentiments aliens,
però què en cap moment,
ell mateix,
no va ser-ne capaç
de desvetllar- los.

Altre, que jugava
amb els cors
envermellits,
espicassant rajoletes
del trencadís;
i, com si fossin io-ios,
amunt i avall,
avall i amunt,
estiregassant els seus fils
de dalt a baix, de baix a dalt,
i, en esgotar-se’n
d’aquestes maniobres,
els reballava per terra,
com sí res no fossin.

N’hi ha criatures que
s’excel·leixen
de la seva buidor,
només llueixen de
 carcasses,
tot en ells o elles,
obeeix a simulacres
de ben assajats,
abans de posar-los
en acció..

Escorces sense hàlits,
que empaiten
sobreeixir, sigui com sigui,
encara que per aconseguir
les seves prioritats,
hi hagin de trepitjar- ne
a uns quants..

Aquell, que tot
 li’n feia nosa,
què s’hi declarava
  hipocondríac,
atemorit per l’arribada
de la mort,
fent expansió
de la seva consciència,
parasitant als seus hostes.

En treia de garfis
ben punxeruts i,
allà mateix, xuclava idees,
conceptes i,
energies dels seus
receptacles.





Adela Payá i Prats