EL RESPECTE...

EL RESPECTE...!


Per a pronunciar paraules
de ben cruels,
un, ha de tenir-ne el cor de ben
glaçat, o la ment força
malaltissa.


N’hi ha de llambrots que s’obrin
de sobte, per a omplir els espais
de taques ennegrides i, si t’han
traspassat el cos, aleshores,
n’hauràs de passar-te tu mateix
el pany per a netejar-te-les.


El pitjor, no és rebre aquestes
brutícies, ofrenades 
gratuïtament,
el què més pot angoixar-te
és contemplar-ne amb quanta
indiferència, alguns mots,
n'han segut llançats amb 
el propòsit de fer-ne malbé.


És la seva intencionalitat
no pas el fet d’expressar-los.


Al cap i a la fi, tothom 
n’és lliure
de dir-ne tot el que hi sent.


Tristament, alguns, de vegades,
cerquin qualsevol pretext,
per tal de posar-ne obstacles
al contacte amb els seus 
semblants.


Estimar, n’és una tasca
per als que hi estan disposats
a assumir-la,...!


El respecte a la vida, implica
al mateix temps, un amor
desmesurat per qualsevol
ésser viu....És precisament
el mur, on s’hi recolzen
totes i, cadascuna de les
estimes.


En desaparèixer aquesta
reverència, ja tot s’ha perdut,
fins i tot, els afectes més primordials.


No pot haver-hi amor sense
eixe decòrum...!







Adela Payá i Prats