RERUM NATURA...

Dues Flors De Magraner Nan Abans D'obrir-se

                                           

                                     

RERUM NATURA...

Arrenca un pètal a les flors,

i, al seu lloc, en surt una ungla

de ben menuda:

Flors unglades

Què arrapen, que fereixen,

que esgratinyen, fins i tot,

perden la seva essència d’abans.

Per als desamorosits...!

Estiregassa una fulla a les

tiges tendrívoles i,

al seu lloc, tot de seguit,

uns dits de ben menuts

fan acte de presència:

Fullam ambivalent

Per als qui gaudeixen de ser-ne

pessigats, acaronats,...

Per als qui estimen pels senderols

de l’amor i de l’odi...!

Una destral, hi talla

un branquilló i, de cop i volta,

al seu lloc, l’arbre hi fa rebrolls de

llavis molsuts, què es complauen

en petonejar...

Brancam incitador,

provocador.

Per als desemparats, que ja

no creuen en les estimes,

i, què han desistit de cercar

camins amorosits...!

Per als incrèduls i, desconfiats...!

Arrabassa amb uns fruits

de l’arbreda, on han segut

despresos amb rapidesa,

i, al seu lloc,

papallones de coloraines,

voletegen ben aquietades,

Una mà caritativa

les allibera a totes...

Fruits arravatats,

no assaborits.

Per als qui tot ho volen

abastir amb golafreria

desmesurada, sense

assabentar-se’n ni tan

sols, de la sapidesa d’un únic

profit....

Per als qui fan mofa de les

estimes i, què de qualsevulla

poncella, volen fer-ne un tast,

sense tenir-ne cap

commiseració.

Adela Payá i Prats