CONFORT...

PABLO PICASSO ( 1881-1973 ) " Ancià Assegut "

                             
CONFORT...!



El món roda que roda...!

El seu selló folrat de pell,
no li’l lleveu, se l’estima
de bon grat;
aquell balancí desballestat,
heretat dels pares,
no li’l furteu
és massa valuós per a d’ell;
aquelles terres de cereals
i, de vinyes,
no li les arravateu,
són fruits i, guanys,
que per res del món,
renunciaria a d’ells;
però aquella muller, 

per la qual
hi va sentir una mica 

d’estima,
endueu-se-la ben lluny,
descanseu-lo d’aquest 

esforç sublim,
què per ella, és clar,
que no ha d’abdicar 

de les seves  pertinences;
l’amor, no s’ho val,
haver de perdre-ho tot...!

El món, roda que roda...!

Els senyors acomodats,
han claudicat de les estimes,
els seus cors, els han fosos 

amb coure i estany,
de bronze, refulgeixen.



Res no volen saber-ne
dels sentiments,
i, quan en tenen unes altres
apetències, cerquen cossos
de cartró i, de palla
amb perruquins destenyits..

L’amor els incomoda,
ja fa un temps
s’hi van declarar ateus.


Viuen cercant un cúmul
de coixins esponjosos,
on poder descansar
els seus ossos corcats,
per a quan hi siguin més
vellards i, més decrèpits.

Tan sols els importa
el seu futur d’ancians.

No els parleu de les
querences,
només estan interessats
pel lucre i, pels beneficis.

El món, roda que roda,...!
Confort, confort...!


No els molesteu que ara
han de fer la migdiada...!







Adela Payá i Prats