 |
|
AMETLLER
|
COM UN
ARBRISSÓ...
Amb
peus nus,
trepitjo
catifes
de
flors silvestres;
cosquerelles
sento
a les plantes
dels
peus...
Arrelada
a la bruna
terra,
em veig
metamorfosejada
en
un ametller jaspiat
pels
pètals
blancs
i sonrosats...
Res
a fer, quietud,
una
pau com mai
no
l’havia sentida..
Els
insectes,
a
sobre meu,
fan
recorreguts
que
no acaben,
i,
el meu tronc
d’escorces
de
carabrú,
dóna
abric a
qualsevol....
A
les matinades,
el
Sol em clenxina
el
meu fullam;
escalfa
el meu cos
engelabrit,
entelat
per
les gebrades
matutines,
enllumena
el
meu esperit.
A les nits,
un
caramull d’estels
em
parlen
d’uns
altres mons;
mentre,
la lluna,
em
fa companyia,
esperem
l’arribada
d’Eos,
tota maquillada
de
colorets
envermellits..
Sóc
tan feliç,
que
vull seguir
somniant
que
com un arbrell
hi vaig ser creada...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada