 |
| SWET MOMO |
LLIURE ALBIR....
Alliberada, enfortida
i, ben agosarada,
he albirat al
trampós
de les rampoines,
sortir-se’n
de dintre del meu
cor;
ell, un gargot
saltimbanqui,
amb mans folrades
de glavis.
Els gladiadors
vermellons,
guardians de la
coral·lina,
amb els seus
punys de metall
l’han fet fora, i
en obrir
el portó de les
eixides,
tot ell, ha
trontollat.
A sobre d’un coet
fosforescent
travessa les
torres i, els merlets
d’un castell
contacontes,
on enllà,
l’aguaita la comtessa
de les rajoletes
groguinoses,
amb un garbuix
d’històries
trencaclosques...
El bufó de la
cort, li’n fa
regals:
unes sabates de
punta
estilitzades,
totes dues, de
coloraines;
un capell de
cucurutxo
amb línies
geomètriques;
unes ulleres
dobles de
ben fosques;
i, unes paraules
en francès;
per a que al
davant
dels qui tot ho
escolten,
s’hi pugui lluir
de les seves
floritures i, xerrameques...
Al cel, caretes
de nens, amb
xiulets què es
pleguen
i, repleguen, anuncien
l’arribada a la
fortalesa,
del trampós de
les rampoines.
A tots els vassalls
reparteixen
cuirasses per sí
de cas, hagin
de protegir-se’n
de tantes
i, tantes
bajanades...
A l’espai
desocupat,
en desfer-me’n d’aquest
trapella,
brises
harmonioses s’han
acomodades i, en
sentir-les
cantussejar, ja
me n’he adonat
que m’hi sento un
xic alleugerida..
Adela Payá i
Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada