AL DESERT DE LES ÀNIMES....

              DAN KOFLER ( 1946)
              “ Cossos, Ànimes,
        partícules del Cosmos “



                                   

AL DESERT DE LES
ÀNIMES...!


Ànimes desèrtiques, què
s’omplin d’arenes fosques,
volcàniques,
assaborint aquell temps
on les seves erupcions,
en feien reclams de tot...


Què s’hi balandregen
per engolir-se'n el sabulós
i, triguen en excés
per escopir-ho de dintre
d’elles...donant pas a les
seves tempestes..


Boques ben obertes,
expel·lint grànuls groguencs,
buidant-se, fins
a quedar-ne endrapades
i, escadusseres de
qualsevol llenguatge..



Rostres inexpressius,
sense cap tret,
fent un esforç
per gesticular, amb traces
d’absentisme,
amb un esguard fugit,
detingut en les airines,
on uns cossos inertes,
marmoris,
ronsegen amb passes
alentides, com si fossin
humans robotitzats.




Ànimes apesarades,
entristides,
arraconades, en els espais
de les invisibilitats,
esgotades
per les incomprensions,
que ja no s’hi delecten
per omplir-se'n
de còrpores mutants i,
que volen marxar
d’aquestes les nostres
cobertes, per a que
gaudim del contacte directe,
amb el nostre esperit...







Adela Payá i Prats