L’INTRÚS....

ANTON SEMENOV ( 1983 )

  " Surreal Saturday "

                                 

L’INTRÚS....

Els llavis ha estiregassat

amb dues pinces d’estendre,

ara sembli que somriu

sintèticament.

A sobre del cap, s’hi ha afegit

un perruquí enrinxolat,

amb grenyes de panotxes,

del temps del rock and roll.

Les seves dues mans,

ha empolsimat amb pols

de talc i, les ungles les

ha fetes minvar de les seves

urpes amagadisses...

El seu cos força engrandit,

l’ha encongit i, els seus ulls,

fanals de pupil·les verticals,

les ha arrodonides...

S’ha ensenyat a caminar

com ho fan els humans,

però sí t’hi fixis bé, li costa

molt, fer una passa rere l’altra.

Parla de famílies i, de llinatges,

de conreus i, d’estirps;

tot en ell, n’és un enrenou,

un batibull de mots,

misteris no descoberts,

que el ventijol en veure’l

s’arremolina a recer d’ell,

per tal d’escodrinyar-lo.

Batecs de desconeixences,

veus de flautí, sabotatges,

un intrús amb vestit d’humà

s’hi vol camuflar a les

nostres vides....Els seus

propòsits: desconeguts.

Pipeteja essències vives

i, tot el seu afany rau

en nodrir-se’n d’atorgar

sofriments al seu proïsme.

Amb sons d’espinguet, obri

portals de malvestat,

fa pulsacions de vocables

què esgratinyen els espais

benaurats i, ja les ventades

alertin a la Terra, de la

presència d’un enemic a bord...

Adela Payá i Prats