 |
|
IMATGE:
www.aliexpres.com
|
RENÉIXER A LA
VIDA....
Són les hores
antigues
les què he
arrecerat
a dintre
d’aquesta capsa
de llautó, on en
un temps
d’abans,
s’acotxaven
bescuits de ben
dolços...
Són en aquells
rellotges
de paret,
on en una època s’hi
gronxàvem a sobre
de les seves
agulles
de metall...i
estiregassàvem
les baules de les
cadenes,
per a donar-li’n
corda
a les nostres
vides...
Rèiem que rèiem,
sentíem
cosquerelles
a dintre de la
panxa;
les voliaines ens
hi
van prestar, de
tan en tant,
els seus èlitres
de molts colors,
i, ja com elles,
sabíem
què de molt poca estona
fruiríem, per
voletejar
en els espais
amorosits...
Va ser aquella,
la teva
abraçada d’esquerdills,
la què en va
animar
a continuar
lluitant pel que
avui no hi puc
encara
comprendre...
Un món, on a cada
instant,
la Terra obri els
seus musells,
per acollir-ne un
caramull
d’ossos i,
reciclar-los en
boscos
d’eburni...
Van ser aquelles
flors
de gira-sols,
les què en van
animar a seguir
rodolant al
voltant del Sol.
I, tu, amb els
teus ulls de
macolins
emblavits,
en vas apropar a
la vorera
dels pèlags,
invitant-me a
agafar-me
del sabulós enrinxolat
amb pinces de
crancs,
per tal de
continuar-hi
el camí dels dos,
però
ja sense tu
ser-hi...
Adela Payá i Prats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada