A LA CONSULTA DEL METGE...

A LA CONSULTA
DEL METGE...!


Avui, a la consulta 
del metge,
n’hi havia ....un nen preciós,
amb cabells negres i, 
ulls castanys.

Només en té divuit anys,
i, s’hi passeja per tot arreu
amb la seva cadira de rodes,
em comenta que n’és del 
Marroc, però que ara hi
viu a Alcoi,
i, em diu amb mirada 
tendrívola què no en sap 
què és això de caminar,
que ja va néixer amb 
aquesta malaltia invalidant..


Oh, nen preciós, 
m’has trencat el cor...!


Saps, t’hagués volgut deixar
les meves cames 
per una estona,
per a que almenys
haguessis fet
realitat el teu desig..


Ets valent, nen, molt, 
tot t’ho fasna soles i, 
en cap moment,
no n'has volgut què cap 
de nosaltres t’ajudéssim;
et prometo què si em
donen el do de la sanació, 
aniré a per tu,
i, em sentiré feliç en veure’t
fer una passa rere l’altra.


Tu, amb aquesta vitalitat 
tan gran,
què a tothom els has arrencat
somriures i, que t’hem atabalat
amb moltes preguntes.


I, he marxat de la consulta
del metge i, ni tan sols t’he
demanat pel teu nom..


Però sí he de dir-te que t’has
quedat gravat a dintre
del meu cor...!


Déu n’hi do...!
Quina força, nen...!

                     




Adela Payá i Prats