BARREIGS...

 
            FRANCISCO DE GOYA
                   ( 1746-1828 )
         " The Black Paintings "

                              
                      

BARREIGS...!


Aquesta dona de cabells negres
li’n recorda al seu primer amor,
tanmateix, no se n’ha adonat.


Cada vegada, que pensa amb la
muller emmorenida, li'n venen
records d’un temps endarrerit.


Ha teixit fils d’un passat i d’un
futur i, tot ho ha barrejat
amb molta confusió.


No ha après a trobar-ne l’essència de cada ésser en particular.
Tot al seu cap n’és un desori...!



Potser els batecs del cor
varen fluir amb una mateixa
intensitat...!


I, a cadascuna de les mullers
li n’atorga qualitats de l’altra,
ben bé, no sap ni distingir-les...!


El que sí que sap, és què les dues hi van marxar, i què ell,
només hi vol romandre engalzat
amb un cor, que cap cosa no
en pugui sentir, per tal de no
instruir-se'n amb l’ús de la
culpabilitat, de tantes i tantes
perfídies, que segueix cometent.


Una forma ben subtil de fugir
dels senderols de les veritats.


N’hi ha qui es recrea amb els
jocs dels galimaties, embrollant
a tothom, amb els desconcerts
i, els embolics.


Gaudeixen dels batibulls,
dels barrim-barram, 

de la promiscuïtat, 

de les samfaines,
de dir-ne als seus amics 

que ells en són poetes internacionals,
i, que ja en tenen prou de feina
en gestionar el seu èxit.
Prepotents de mena

insolents, arrogants i, 

mal intencionats.

Qui pot atrevir-se'n a estimar
a aquests pedregams, fets de
borrissols i, de polsim calcari...?
On en comptes d’allotjar un cor,
prevalen els esculls de ben
punxeruts...!








Adela Payá i Prats