INTIMITAT...!
Paisatge, avui plorós,
els colors argentats
t'han salivejat llàgrimes
de plom, estimat astre
solar.
Em cobreixo amb el
paraigües, què un jorn
ens va ocultar a tots
dos plegats;
tu, aleshores,
l'home dolç, quan junts
s'hi passejàvem pel pont
de Sant Jordi.
Tots dos a soles, ocupàvem
espais buits de criatures
absentades dels ruixims;
aquella nit mullada
els paratges s'hi van enaiguar
només per a mostrar-nos dues
ànimes força amarades.
A la vinoteca hi vam
celebrar la nostra trobada;
copes de cava, enlairades,
mirades de cristall amb
escumes bombollejant,
ulls, dissolts entre ulls.
Aquell raconet nostre,
de tauleta petitona i, seients
menuts, recolzats a frec
d'una paret amb esberles
de fusta encastades,
ens feia sentir més íntims.
De tornada al nostre nierol,
seguia plovent i, sense que
tu te n'adonessis, cada vegada
amb més insistència m'hi
apropava, a pleret, a vora dels
teus braços i, de les teves cuixes.
Volia copsar-ne sensacions
novelles, arran del teu cos;
ensumar la teva flaire;
detindre'm a recer dels teus plecs i, acaronar-te'n a l'ntersecció
de les nostres corbes.
Aqueix jorn, semblava què ens
estimaven. Llàstima, que hi siguis
d'aquells homes, que canvien d'opinió
a cada passa del seu camí;
avui, és tendre, demà hi serà amarg;
avui, em vols, demà m'eclipsaràs.
No cal què compris claus i forrejats,
ja marxo, ...Ícar me n'ha brodat unes
ales daurades, i aquesta vegada
voletejarem allunyats del Sol.
Adela Payá i Prats
🙃😘💜
