COMIATS...!

COMIATS...!



Ja ha arribat el temps
dels adéus;
d’agrair-ho tot i,
d’acabar de
qüestionar-ho tot;
de no entendre
res de res i,
de posar-ne en dubte,
tot allò,
que algunes vegades
m'hagi pogut fer
sotsobrar.


N'hauré d'abandonar
el fet d'eixugar-me’n
les llàgrimes
en mocadors envellits
i, tacats d’empremtes
d’un altra època.

Hi agafaré senderols
per on ningú
no s’hi hagi decidit a
aventurar-se;
capgiraré el temps
que em resti,
combregant
amb uns altres paratges,
on la vida hi sigui vida,
i, no pas un camí 

de retorn a la mort.


Ja ha arribat el temps
d’acomiadar-se’n
de tots plegats, 

de donar-ne la mà als amics

 i, als enemics,
de fer-ne un munt 

de besades i,
d’abraçades i,

de dir a tothom:


Gràcies per tot...!
Fins i tot de les malvestats...!


Ara el tros de viarany
què em quedi,
he d’albirar-lo ben
a soles,
audaçment i,
sense temors.


Aqueixes energies,
que al món dominen,
m’inviten a desafiar
la meva solitud..He
de fer recanvi de les
bombetes foses.



I, encara que hi vulgui
esclatar abans d’hora,
per tot allò,
que no assoleixo
comprendre,
han afegit al meu viaró
uns trams de més,
per a què amb passes
menys
anguniejades,
hi pugui abastir tot
el que sempre hi havia
rebutjat a dintre meu.....!



En faig comiats de la
vida vella,....Uns altres
senderols se m'obrin
per a fer-me arquera
de les bellumes..






Adela Payá i Prats