UNA REFLEXIÓ, UNA LLIÇÓ...!

   

                                           
                                     

UNA REFLEXIÓ,
UNA LLIÇÓ...!




Tot ho vas creure, dona de cor
expandint-se, a frec, dels raigs amorosits,
mentre, ell, que res no hi creia,
en feia escarni de qualsevol sentiment.


I, tu, muller de moltes roselles,
en assabentar-te dels actes cruels
d’aquells que tot ho calciguen 
amb peus embrutits de dits sobrants,
et vas endolar de llàgrimes de betum.


A dintre teu, fembra de gessamí,
hi van sonar tamborils i, platerets;
et feien advertències del que no n’era, del que no hi havia al fons dels qui
tot ho camuflen i, ho engalanen de moltes traiduries...fent-se aliats
dels teguments esgrogueïts 
de les sargantanes.


Ara, la vida, te n’ha mostrat una
classe nova de criatures, que han
decidit lliurement, fer malbé,
a tot aquell, ....sigui home o dona,
que n’és portador dels raigs incòlumes.


La perversitat, els pot sadollar tant,
que a l’única cosa, a la qual aspiren
n'és:
la comanda de draps ensutzeïts
i, ennegrir de carbonissa, tot allò, que llampurnegi de pulcrituds.


N’estiguis ben feliç, una lliçó nova que desconeixies, ja l’has apresa, encara que amb molta sofrença la vas haver-hi de patir.



Tu, preciosa dama, n’eres més sàvia,
ell, més bèl.lua i, a més a més,
retornant a la seva llodriguera,
acollidora de tots aquells, que com
ell, s’hi neguin la llum, la saviesa i,
l'amor...



Tot ho vas creure, il·lusa dona de cor expandint-se, a frec, dels centelleigs amorosits,
i, a canvi, la vida, t’ha ensenyat que
no s’hi pot confiar amb aquells
que en gaudeixin de les seves maleses.


Com, ell, diria, tu has guanyat;
Com, tu, diries, no n’hi ha ni
vencedors ni vençuts.


Una baula del collaret se n’ha
desenllaçada..!








Adela Payá i Prats
        🐞🌻🌹