UN FAT...!

PINTOR: MANUEL MENDIVE






UN FAT...!

Potser, el meu destí, sigui ara
mateix, no fer-ne camí,
aquietar-me al bell mig del viarany
i, observar-ho tot amb ullades
que van més enllà de la visió.



Vull romandre amb la placidesa,
tal vegada, així m'assenyalin un fat,
en això de quedar-m'hi enclavada
al mateix lloc.



Anhelo per obrir- hi les portes
de totes les golfes de dintre
del cor i, vessar a dojo, tot allò,
que m’impedeix avançar.

Plorar fins a treure'n tots els
regalims verinosos de la meva
ànima i, aleshores, pogués ocórrer
que hi fos capaç de aixecar-me'n
d’aquest rocam, a sobre del qual,
m’hi estic asseguda des de
ja fa tant i tant de temps.



He trigat, més del que devia en
desllorigar-me'n d’una ànima
de la qual n’era vincladissa,
i, encara, la puc recordar
malgrat que ja fa temps què
hi va emprendre el seu vol.

No n'és senzill viure a contracor
nostre, fer el que no vols fer-ne,
estar-te, sense voler-ne estar
i, celebrar el que no sents a dintre
teu, encara que els altres,
d’una manera ben subtil,
t’obliguin a fer-ho.


No s’hi pot avançar ni evolucionar
en un món amb el qual no t’hi sents
identificada i, a dintre del qual,
tu, no pots ser-hi, la qui realment
n’ets i, on també ningú no hi sigui
el qui veritablement n’és.

Agraeixo aquesta vida,
que em mostra en el silenci i,
en la immobilitat, que aquest
no és el meu lloc, ni
l’espai-temps escollit per mi,
on volgués quedar-me’n per sempre.


Gràcies vida..!



Néixer per adonar-te’n què
l’indret on eres, no et fa feliç,
també n’és un aprenentatge,
també et fa meditar que la teva
vida, ha pagat la pena per
ser-ne viscuda.





Adela Payá i Prats