L’ENEMIC...!

L’ENEMIC...!



Un temps macilent,
on els farcells de flors
s’emmusteïen a frec
dels teus llavis.


Unes alborades, totes
esquarterades, amb els
colors esquàlids dels
fanals esmorteïts.


Sons de veus
crepusculades,
on qualsevulla 
nota musical
no hi obeïa al to que li
corresponia.


I, aquelles mans de crespó
què arrapaven pells de vellut,
des d’on els regalims
ensangonats reflectien 
les dolences instaurades.


Cossos besllaurats amb 
apòzems i, sortilegis 
malaurats,
rastrejats pels conjurs 
dels bruixots amb intencions 
de fer-ne malbé.


Un temps de malestar, què a l’ànima li'n dibuixaven un reguitzell d’ales,
per tal de enfugir-se’n
d’aquell lloc
el més aviat possible.


Aplegaren aquells dies de
confusió, on tot s’hi barrejava 
de mel i de fel,
i, no volies comprendre 
com el dia i la nit, 
s’esporgaven dels cucs invasors.


A la fi, te’n vas adonar què
aquell ésser, n’era fet de pallús i, de buidetats i,
una lluerna emporprada, 
a les nits, et va enllumenar
el camí.







Adela Payá i Prats
              🌹