Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

dijous, 5 de setembre del 2019

EL MEU MUSSOL…!







EL MEU MUSSOL…!


Mussol, sense Sol,
menjant nits de Llunes,
avui, les teves conques
ben rodones,
aombrades de llum,
l’ànima me l’han glaçada.


Els teus ullets,
dos clotets de dol,
de fosques tenebres
sense consol,
trepitgen ara,
plomes de bressol.


De llàgrimes, curullo
a dintre dels teus atuells
boires en remull,
flocs de nafres,
claredat d’espills,
que ens miren de reüll.


A sobre del meu pit
arrupit i, tremolós,
els teus esbaldrecs acarono.


N'és tan colpidor...!
Esguard dels éssers romputs...!


Mussol, sense Lluna,
espurnes de foc i, rajolins solars;
tu ja hi dorms, una mica llefiscós,
arraulit a dintre del meu cor.


Donyets i fades
amb flabiols i, tamborils,
a acompanyar-nos venen;
dels boscos, apareguts de sobte,
fan llampeguejar guspires,
i espurnegen centelleigs
de moltes coloraines.


Abillats d’ombres,
de condols enaltits,
avancem fins el fossar.



Els taüts de nacre i, de marbre
ens mostren el nostre destí.


L’home que fa i desfà
ens ha soterrat;
de terrissa, hi som empalustrats.


Riu que riu,
ell, només sap que 

escarnir-se'n
de tot.


“ Mussolet i, jo hi som morts...”


Els nostres amics entonen
cançons, ...melodies entristides;
l’home que fa i desfà,
menja Sol i Llunes
i, el cel se n’ha enfosquit.


D’un estel, un home davalla,
tot ell, de cristall i, de lluentor,
atapeït de còdols i, de quarsos;
als seus braços, 

una muller copsà,
al seu cap, a un mussol sosté;
desconsolat, per la seva tardança
als dos, se’ls emporta amb ell.



L’home que fa i desfà
menja Sol i Llunes,
l’èter se n’ha esborronat
i, aquest esguerro
s’enrialla de morts i, de vius.



Un llampec esgarrant colors
de ceruli, a sobre, de la cara
del qui tot ho arrasa,
la seva boca li l’ha trencada
amb llums cendroses: 

nit resplendent i,
amb llums groguinoses:
aurora que enrossís.


Als firmaments s’endrapen
als homes que fan i, desfan.


Aixoplugats pels homes de vitrall,
enlairats als espais, hem renascut
a dintre dels miralls...


Ulls de mussol...!
Ales de ventall...!


“ Mussolet i, jo hi som vius...”






Adela Payá i Prats
                💗



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada