Quan arribi aquest jorn

QUAN ARRIBI AQUEST JORN...

GEORGETTE AGUTTE   ( 1867-1922 ) " Una Dona amb  un ram  de lilàs"                                              ...

divendres, 27 de setembre del 2019

UN REGAL: EL RELLOTGE MÀGIC..!


         
               


                   
                   

UN REGAL:
EL RELLOTGE MÀGIC..!




Un regal, tot ell ben rodó,
sense agulles i, en comptes
de números, n’hi ha
rostres, i un caramull
d’imatges, què a cada hora
hi van canviant de semblant,
essent substituïts per
uns altres.



Dels musells i, del rerefons
se’n surtin solfejades 

de música clàssica,
veus d’humans,

aldarulls de tot tipus
en donar les hores;
els minuts, hi són com 

sospiralls;
i, els segons, dolces brises.


Un rellotge ben màgic

què l’he trobat al llindar
de la casa, amb bons
desitjos de felicitat
però sense cap remitent.


Penjat d’un tempanell
llueix com si fos ara mateix
el timó d’un vaixell i,

el primer en garlar les dinou hores de la vesprada,
n’ha segut el capità d’un navili
 i, a d’ell, l’envoltaven
una munió de mariners.


A les vint hores: han aparegut
pintors impressionistes.


A les vint-i-una hores:
músics clàssics del Romanticisme.


A les vint-i-dues hores:
paisatges d’Irlanda,
d’Escòcia i, del País de Gales.


A les vint-i-tres hores: les obres arquitectòniques d’en Carles Gaudí.


A les vint-i-quatre hores:
la mar mediterrània i, alguns països als quals els espurneja 

de blaus.


A la una de la matinada:
dofins, balenes i, catxalots
fins a ser-ne dotze al capdavall.


A les dues de la matinada:
una dotzena de races
extraterrestres.


A les tres de la matinada:
fades, nans, follets i elfs.


A les quatre de la matinada:
una renglera d’elefants, 

què han  bramulat tant, 
que fins i tot,
he quedat ben eixordada.


A les cinc de la matinada:
les tortures de la Inquisició.


Quasi em moro...!


A les sis de la matinada:
un cor d’àngels amb els seus
instruments, que han fet que
m’adormís.


I, a les set de la matinada,
ja hi duc la meitat de les
vint-i-quatre hores d’un jorn,
n’he obert els ulls de sobte,
i, n'he vist: familiars ben morts.


Quin esglai,...!


Tots parlaven a l’hora i, només n’he pogut escoltar la veu del meu germà,
què em deia: Hi sóc un dels teus
guardians.





Adela Payá i Prats
              ⏰


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada