L’ENDRAPA VIDES...!

MURAL: DE JOSÉ CLEMENTE OROZCO
( 1883-1949)
EN HONOR A MIGUEL
HIDALGO: ALLIBERADOR D’ESCLAUS



                                      

 L’ENDRAPA VIDES...!



De les flors amorosides,
tots els pètals hi va arrencar,
i, en molts trossets, els va
soterrar al fons del terregam.



L’amor no el seduïa,
al seu cos no li complaïa,
haver-ne d’estimar
amb el cor i, amb les pellofes.


S’hi declarava contrari a les
volences,
tot ho volia tenyit
d’ombres enfosquides,
i, què dels seus conreus,
brollessin florades ben
endolades.


L’astre Sol, a sobre d’ell,
en assabentar-se pels seus gusts, el va complaure i,
s’hi va empolainar amb
el seu abrigall de quitrà,
irradiant-lo de raigs funests;


La Lluna i, els estels, a les nits,
li'n llançaven rajolins
d’espinel.les negres.


Ja tot ell, lluïa d’una esclofolla
de turmalines, i per on feia
recorreguts,
qualsevulla essència vital,
acabava descolorint-se.


Les plantes en clissar-lo
de ben lluny,
n’havien adquirit la qualitat
d'ocultar-se'n, per tal de no
sucumbir-hi.



I, ja n’era sobrenomenat amb l’apel·latiu del destructor.


Al dessota d’un arbre,
aquest ésser malèvol,
s’ha assegut,
i, en marxar, les fulles de
l’arbrissó, totes empal·lidides,
semblaven serps emblanquides.


El seu tronc, se n’ha esprimatxat
i, al cap d’unes hores, tan sols hi
restaven les seves arrels,
que a poc a poc, la terra les havia
escopides de dintre d’ella.


Un estol de borinots, hi acompanyen
a l’home corrosiu a tothora.

En abordar éssers humans i, tocar
les seves escorces, tots ells,
romanien al seu lloc, petrificats,
i, sense alè.


Als paratges ombrívols, s’ha
arrecerat per tostemps,
on enllà no s’hi contempla
cap ésser viu.


Sí travesses aquells territoris,
entrellucaràs a aquella criatura,
sortint del fons del tarquim.



Només has de fugir a corre-cuita,
sí no vols deixar-te la teva pell i,
què de catifa en faci l’ús,
als seus peuots...






Adela Payá i Prats