EL ROURE PLORICÓ...!

Quercus pyrenaica
 (ROURE DELS  PIRINEUS)


                                     

EL ROURE PLORICÓ...!

Un roure en veure l’arbricide
que als seus germans,
una dalla ben esmolada en feia,
se n’ha escapolit a corre-cuita.

En picar als meus vitralls
amb les seves branques,
tot desconsolat, a sobre, dels
meus muscles, molts sanglots
hi ha vessat.

Com tu, estimada, me n’he enfugit
de les grapes que tot ho arrabassen
sense cap tendresa.

Li n’he fet una abraçada ben grossa...!

Al meu jardí, li he procurat
el lloc més bonic, per a que s’hi estigui enllà, ben devanit.

Als matins, el Sol, vindrà a saludar-te i, tens molts companys al teu voltant:
n’hi ha l’avet platejat, ....el llorer que hi vaig plantar quan n’era una nena de ben menudeta, ......Al teu costat, n’és l’anouer centenari i, més al fons, pots contemplar-hi els dos salzes plorons.

Tots et faran companyia i, ja veuràs
que bé que et trobis ací....!

La lluna a les nits, et visitarà i, ella,
que n’és una mica coqueta, voldrà
que li'n donis conversa.
Els estels, enllumenaran les teves
copsades verdosenques, que a les nits les faran refulgir com ells.

N’estaràs esgotat del teu viatge
i, força assedegat,
en voldràs una mica d’aigua ...?

Doncs ara vaig per la mànega de rec, no n’has de patir de res....I riu, riu molt
el meu amic roure,
vingut des del Nord, (quercus pyrenaica)
on el seu amo, el volia decapitar.

Et prometo estimat roure, què en
aquest indret de l’Est, que mira
a l'Orient, hi seràs ben feliç, a més
a més, puc assegurar-te, que arribaràs
a ser-hi mil·lenari...Aleshores,
intocable per a tothom.

En pronunciar aquestes paraules
me n’ha omplit les galtes, de moltes
besades glauques...i, em xiuxiueja:

Què bé que he fet
de venir a estar-me amb tu...!




Adela Payá i Prats
💚🌳