N’HI HA...!

DUES CANDELES.

“ No hi ha pitjor presó que la d’haver
  escollit el dolor dels altres per a la
  comoditat pròpia...”

   Del llibre: “ HARU “
   de Flavia Company
           


                               

N’HI HA...!

N’hi ha d'enganys que mai
no haurien de ser-ne pronunciats,
ni esmentats en veu baixa,
ni tan sols solfejats en murmuris
de tonalitats greus i,
menys encara,
al dessota dels sorolls
de les onades,
ni a l’abric, de les pluges
de Setembre.

N’hi ha de veus fora de les
escales musicals,
que n’haurien de ser acallades
per sempre,
quan els seus mots esquitxats
de verins,
 trasbalsen cors amorosits.

N’hi ha de musells amagats,
que a les nits en fan d'encanteris,
d’on de dintre d’ells
boirines argentades,
difuminen paisatges i,
als estels foragiten
plagiant els seus centelleigs.

N’hi ha de bestioles que
gaudeixin
d’arravatar sentiments i,
d’empolainar-se’n
amb la canastreta dels càndids albats,
malgrat que al fons dels seus cors
acollissin brases d’encenalls.

N’hi ha de mans plenes
d’esgarrapades,
que clouen boques reblides
d’enganyifes,
sargint comissures labials.

N’hi ha d'éssers amb esperits
esquarterats,
que triguin una eternitat
per poder reconstruir-ne
el seu trencaclosques,
i, vida rere vida,
van recollint peça per peça,
les escorrialles
de la seva essència
descomposta.

També n’hi ha el que mai
no sospitaríem
que n’hi ha:
rampinyaries de llums,
que viuen a dintre
de cossos aliens,
manejant-los com si fossin titelles
al servei d’uns amos
amb afanys d’enderrocs.

N’hi ha l’amor, les veritats,
la bondat, que escombra tot allò
que atempta contra la mateixa
existència,
i, estem tu i jo, que tostemps,
ho vàrem plasmar tot d’espelmes
flamejades.





Adela Payá i Prats
🌞🌟