HI VAIG BRINDAR..!

HI VAIG BRINDAR..!

                    🍸



Hi vaig brindar amb una copa
de cristall de roca:
per aquelles paraules, que una
rere l’altra, s’hi feien retalls
amb tot tipus de línies,
fins a mancar de significats.


Hi vaig celebrar la teva partença,
quan les goges m’anunciaven
què un home covard, s’instauraria a recer meu, 
durant un temps:
aleshores, hi vaig pensar que
n’era millor gaudir de la meva
companyia, que no pas de la
d’un home esporuguit.


Els éssers valents hi són 
a tothora donant la cara, 
entaulant converses
amb mots elegants i, educats,
i, mai trepitgen cossos i,
ànimes, d’éssers humans,
perquè han après la valença 
d’una existència.



Hi vaig brindar amb una copa
de cristall de roca:
perquè tanmateix, sense saber-ho, en vaig percebre què al món
encara n’hi ha criatures ben grans, que portin bolquers i, 
que balbotegin paraules 
incipients, i sí els parlis de 
valors i, de dignitats, no entenen el que volen dir.


Segueixen llegint contes de bestioles,
i, en riure’s s’omplin els llavis
de un munt de saliveres.


Res no poden comprendre;
per aquest motiu, n’haurem de donar-los tot el temps 
que precisin, per a retornar a les
seves formes d'humans.


Hi vaig brindar amb una copa
de cristall de roca:
la seva fugida de mascle espantadís,
i, en marxar, hi vaig fer camins
honorables, on un estol de persones ben sàvies, s'hi van aparèixer.


De vegades els comiats
ens salven de viure encerclats d’excrements i, de colomasses.
Ha pagat la pena endevinar 
uns altres senderols,
on els firmaments ens 
dibuixen ales etèries.






Adela Payá i Prats
              🦋