DUES ESFERES AL CEL..!

DUES LLUNES


                                       

DUES ESFERES
AL CEL..!

A les seves dues mans
li'n brollaven un doll
de nenúfars sonrosats;
als seus llavis,
uns pètals de roselles
la feien relluir
d’un roig vermelló;
i, de les seves dues orelles,
s’hi despenjaven
arracades reblides
en quarsos d’ametista.

Ell, als dits d’ella,
s’hi va engalzar
a les flors aigualides;
dels seus petons,
tots enrojolats,
s’hi va acolorir
de tonalitats d'escarlata,
i, la seva boca,
de molsa emporprada,
s’hi va engolir un caramull
de pedretes moradenques.

En estimar-se’n tots dos,
refulgint com dues llunes
al firmament,
s’hi van sorprendre al
contemplar-s’hi, tots dos
alhora, a sobre, d’un oceà
guarnit de púrpura.

Puntejaven amb peus
el·líptics, acolorint òrbites als espais
còsmics.
Rodolaven en direccions
contràries,
i, només, una vegada a l’any,
s’hi trobaven
en un mateix punt;
aleshores, intercanviaven
els seus peücs i, cadascú
imitava els moviments
de l’altre, que talment
tornaven a ser-ne
de ben oposats.

Només calia un incís,
per a estimar-se’n de bell nou,
i, fer-ne una conjunció
de totes les seves cromacitats.

Una abraçada de ben grossa
i, fins l’any vinent.
Mentrestant, un esbarjo colossal,
per fer-ne un munt de giravolts.




Adela Payá i Prats