UN POEMA AMB FLAIRE
DE FLORS...!
Quin pensament florit,
avui, te n’ha dut a voler
impregnar-ne els camps
amb més aforismes...?
La rosada, a la matinada,
n'ha omplit corol·les amb
grànuls cristal·lins,
i, un dolça intenció,
les ha desabillades
del turment de la gelabror.
Glavis afilats com
dentegades enclavant-s’hi
al moll dels fruits
així, el rou en deixava
les seves empremtes
al fons de la natura.
En recitar-ne poemes
a les plantes, han escollit créixer més de pressa,
i, ara mateix,
llueixin de noves
poncelles.
Florades poètiques
enllumenen jardins
de més colors,
i els arbres sospirejant,
s’eleven amb més
puresa fins als cels
emblavits.
Quin pensament florit,
avui, te n’ha dut a voler
impregnar-ne
els camps amb més estrofes.
El teu amor, aquell anouer
talat, hi viu encara a dintre
del teu cor i, de tant en tant,
t’envia missatges des del cel.
La seva ànima de fullatges
enverdits amb grapes
d’escorça clevillada,
tanmateix, acaronen el teu cor amb més intensitat que abans.
Tota tu n'ets guarnida amb
faldilla d'anous.
Adela Payá i Prats
☘
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada