LLÀGRIMES DE FOC...!

LLÀGRIMES DE FOC...!



N’és un plor immens
ratllant la bogeria;
llàgrimes de flama, al caliu
de les absències.

Un abandon, que no s’hi pot
explicar, entre brases plomisses,
encara fumejant de petons
lladrunyats.

N’és un desemparament
que ningú no hi pot entendre,
una sageta a dintre del
cor, envellutat de coral·lines
envermellides, amb esclats
ensangonats.


Trets dels per què, 
sense cap resposta...!


N’és un plor desconsolat
que dibuixa somriures
fugitius....Que anteposa
la dignitat al davant dels
amors cruents.

En són petalines enrossides
davallant pels troncs
dels cirerers, escampades
a sobre del terris, fins al
seu pansiment.

Una amargor apesarada
que no s’hi encalma
amb cap beuratge 
d’encanteris,
amb cap sortilegi de les
fades ni de les magues.

N’és un rierol emplenat
amb peixos dels teus ulls,
què en veure’m vorejant
la riera, marxen ben de pressa,
simulant què enllà jo no
hi era.


Bellugueigs de les molses
estovades pels oreigs, 
a sobre dels rocs, 
em xiuxiuegen que
no hi sóc benvinguda.


N’és una forta batzegada
què em duu a explorar
les esplugues i, 
a llançar-me’n amb èlitres
de transparències,
a les fondalades més 
aprofundides.


N’és un cant de malenconia
que mai no s’hi acaba, què
s’eternitza fins als confins
de l’Univers.


Estels llagrimers hi brodo
al cosmos i, a la teva finestra
la colpejo tostemps, 
des dels eteris, mentre tu, 
tot abrigallat,
et delectes en contemplar-ne
cadascuna de les brimarades,
on les meves ullades enrogides
enmig del teu esguard,
et demanen què les apaivagues
amb els ruixims dels teus
globus oculars.


Apaga’m de dintre teu...!
                  💧






Adela Payá i Prats
               🔥