BALLO...!

EDGAR DEGAS (1834-1917)



BALLO...!



Ballo un vals d’aigua,
avant i arrere;
els meus volants
es bombollegen;
caramells lluents
cobreixen
el meu cos.



Danso a soles,
en faig giravolts
com les flors dels gira-sols;
cerco la llum i, les pluges
arremolinades.


Em consola anar
de puntelletes
amb sabatilles de ballarina
esbarriada,
deixant empremtes
als paratges que mai
no n'he pogut entrellucar.


Imito els cants agostejats
dels arbres penombrats;
ploro amb llàgrimes verdes:
suc de raïm i d’olives amargues
a sobre dels cossos esquerdats,
i, continuo fent giragonses
al voltant de la gleva
emmorenida amb garlandes
glauques.


Giro i giro, recorro el món,
hi sóc una baldufa que mai
no para de rodolar;
un rellotge de Sol, marcant
els intervals de llum
i, d’ombres,
i, enllà en un lloc imprecís,
t’he trobat amb els braços
ben oberts.




Com estrella de mar
m’has acollit i, ara mateix,
ens anellem a unes altres,
dibuixant collarets arrodonits
a sobre de la mar..


Cortinatges d’esberles,
des del cel a l’oceà han fet
llampeguejar tots els espais
de guspires i, tothom es belluga disparant espurnes per tot arreu.


Dansem i, volem,
s’enlairem i, s’encenem,
s’aigualim i, es flamegem,
ens fem polsim i, ruixim,
pedra i, argamassa,
centelleig i, astre matiner,
lluna nocturna i, esquerdill
refulgent;
en descloure els ulls a les
veritats, se n’adonem que
hi som asseguts a sobre
dels escambells de l’eternitat.








Adela Payá i Prats
               💥