LA NOSTRA ESSÈNCIA...!

LA NOSTRA ESSÈNCIA...!



En som fets de les ales
vincladisses,
d’aquells mussols que
un capvespre van udolar
els nostres noms i cognoms;
de les muntanyes
que s’hi miren
de Nord a Sud i,
de Sud a Nord;
dels vents que ens fan flairar
amb les mateixes essències
què les nostres plantes
aromàtiques;
de les arbredes que
s’assemblin,
que llueixin dels mateixos
fruits; dels nostres roures
despullats de les seves
escorces;
dels rierols menuts
i, dels més eixamplats;
dels pètals enrogits i,
violacis;
de les nostres
besades somortes
que llangueixen de tristor i,
d’aqueixes abraçades
arrencades dels nostres
branquillons,
que ara mateix, a cadascun
dels dos, ens empaiten.



En som fets d’aigua de mar
i, d’onades que xisclen
l’absència de les nostres
pells, ...què arrapen el sorralenc
amb feredat,
on un seient a sobre
dels espadats, ens espera,
invisibilitzat, al davant de
tots aquells, que no siguem
tu i jo, força amerats.



En som fets d’espurnes
amorosides,
que un estel silenciós,
una nit d’abril i,
una altra d’octubre,
ens va escampar a sobre
nostre, mentre dormíem;
aleshores, desconeixíem
qui érem tots dos plegats.



La Lluna ben rodona
en lluir de vestit refulgent,
penja garlandes platejades
a sobre dels nostres finestrons,
al meu, el teu nom, inscriu.
al teu, el meu nom, enlluerna.



En som fets de mots entelats,
d’ulls encegats,
de cors que polsen en un
únic batec;
de cossos arrelats, que
s’hi neguin a traspassar
les nostres serralades
amb ales d’aligots.



Mentrestant,
la nostra estrella, totes les nits
ens clissa compassivament
titil·lant de llampurneigs
novells...








Adela Payá i Prats
              🌟