EL JORN DELS
MURMULLS...!
Dels silencis de la casa,
als remoreigs de les veus,
totes volent-ne parlar alhora.
Confusió de sons:
uns més greus,
altres més aguts;
i, al rerefons un esclat
de riures...
Res no puc entendre...!
Objectes canviant-se de lloc,
com sí una mà transparent
s’ho passés d’allò més bé,
fent-ne amagatalls d’andròmines.
A la porta sona el timbre,
algú pregunta per Empar.
No hi viu ací...!
El carter em diu que abaixi,
en tinc un paquet de correus,
el llibre del meu amic jau
a les meves mans.
Quina joia...!
Altra vegada, aldarulls
d’esvalots,
un record inunda la meva ment,
són retalls del passat
on trobo prestatgeries
buides dels meus contes.
La meva progenitora
els havia llençat a la brossa
des d’aquell jorn què a tothom
hi vaig alertar, dient-los
que un< nan>
s’hi havia fet present
a la meva cambra.
Plors, molts plors, els llibres
a les escombraries i,
la mare vigilant-me
a cada moment,
com si fos una boja
sortida del manicomi.
Al llarg dels temps,
em vaig prometre
que ompliria aquells
estants buits
de més i més volums,
encara que la mama,
s’hi va passar tot
el seu temps
fent-ne investigacions
a la meva alcova.
Avui, hi puc afermar, què és el
dia dels baladreigs...!
Em disposo a llegir uns relats
d’un amic llunyà i, si cal em
posaré tampons a les oïdes,
per tal de romandre
en el més ignot dels silencis.
Ara, aquestes veus em
cantussegen mentre
el protagonista del llibre
n'ha decidit marxar als estels
abans que lladrunyar-li
la núvia a un conegut.
Tinc la llar embruixada...!
Adela Payá i Prats
😊
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada