LLUMS DIFUSES....!

ZDZISLAW BEKSINSKI
 ( 1929-2005 )

                   



                              

LLUMS DIFUSES....!


Em costa viure en un món
on gairebé s’hi encofurnen
els sentiments a cada segon;
on hagis d’endevinar quina
cosa n’és d’amagadissa i, 
quina n’és de teatralitzada.


No combregar amb res de
l’establert;
no voler-ne seguir les passes
de ningú;
imaginar-me un món,
ben distint a l’existent.


Viure amb total desconnexió,
sense crear-ne llaços amb ningú,
sentir-te’n des de sempre òrfena
de la teva pròpia existència,
sense entendre el significat
de cap nimietat.


Una Solitud infinita, 
que potser,
mai no s’acabarà,
que ni tu mateixa
la pots entendre, però
que no obstant això,
s’hi està sempre amb tu.


N’hi ha dies que no
t’aixecaries del llit, 
que voldries acolorir-te’n
amb pinzellades de pintura
que tingués l’efecte
de la invisibilitat;
o li’n demanaries als 
angelets que vinguessin
a recollir-te’n.


No, no n’és covardia,
n’és esgotament, cansanci,
repetició de les ensopides
idioteses;
de festes desgastades
per tants segles i,
amb les quals ja
n'has pactat per no
gaudir-les;
de rituals avorrits
plens d’estupideses,
any rere any,
sempre fent el mateix.
D’anar parant els cops,
un darrere de l’altre,
amb la cuirassa ja
tota estripada i, els punys
masegats de tants combats
per confrontar-ne.



Em costa viure en un món
que n’ha escollit el camuflatge
i, no pas l’autenticitat del que
rau a dintre de les nostres
ànimes i, esperits.



Avui les llums en són
de molt tèrboles ...!





Adela Payá i Prats
               🕯