COMPENETRACIÓ...!

                        PAROTET
                     




COMPENETRACIÓ...!




Una copa de vi, 
senderols enrogits 
a dintre de la gargamella, 
fins a perdre el seny.
Records del passat
barrejant-se amb uns
altres d’al·lucinats.



Un voler anar fugint de tot,
una ànsia per esvanir-se'n,
per formar part de la 
formosor del paisatge.



Convertir-se en alguna 
cosa fugaç, passatgera:
una tija verda, 
un pètal de flor, 
un fruit espicassat 
pels becs dels ocells,
una petita papallona 
amb dies de vida 
comptats.


Una libèl·lula voletejant 
a sobre del rierol, 
una formiga carregant 
menjar a dintre dels clots.
Un no res, 
un sospir,
una dolça alenada, 
una butllofa de sabó 
esclatant enmig de les
airines, 
un parpelleig dels teus
ulls de turquí,
un bes llançat als espais
desocupats...


Avui, vull ser-hi transparent,
dissoldre’m 
entre les llunes d’ivori;
dibuixar espirals lluents
als cels anodins;
omplir les rieres de joncs i, marxar a poc a poc,
com núvol desglevant-s'hi.


Ja no només hi sóc jo, 
m’he acoblat amb tot
el que hi respira vida...!








Adela Payá i Prats
              🌿